jueves, 6 de enero de 2011

L'arribada de la poma

Ahir vaig arribar a Christchurch i es preguntareu el per que d'aquest títol tant original :). Bueno, tot comença just abans d'embarcar a l'avió que va desde Singapour fins a Christchurch on el personal de control de l'aerolínia hem dona un paper on havia de declarar temes com si portava botes de muntanya, aigua, menjar, etc. I jo vaig respondre correctament el que portava...

Just abans d'aterrar a Christchurch les asafates ens donen esmorzar, entre el qual hi havia una poma petita.. Jo, com que no tenia gaire gana en aquell moment, decideixo menjar-m'ho tot excepte la poma que me la vaig dexiar a la butxaca, sense pensar que això podria causar un perill important pel país... Al baixar de l'avió, passo un control on hem miren com de maques són les botes i el bon treball del sabater en reparar-les...  Després m'envien a que passi les maletes pels raigsX... i sorpresa la meva quan al passar la jaqueta comença a pitar l'aparato... Així que registren la jaqueta i troben la poma... El personal de control, tot esbarat, m'envia a una tauleta on hem passen un full i hem diuen que el llegeixi... Una mica més i em torna a sortir un mussol quan llegeixo que la multa és de NZ$400 !! I encara sort que es van creure que ho vaig intentar colar la poma sense mala fer, és a dir, sense adonar-me'n, ja que sinó la multeta podria haver arribat fins a NZ$ 10.000...

Bueno, la poma ha estat com un regal de benvinguda al país tant meravellós com és NZ... Comença bé l'aventura...

Per acabar aquest apartat us invito a veure la protagonista de la història...


Nota: Degut a l'alt cost que suposava pagar els drets d'imatge de l'original, m'he hagut de conformar a penjar una foto d'una poma no tant coneguda...

2 comentarios:

  1. sort que no van considerar el mac com una altra poma! :) Bona arribada a NZ!

    ResponderEliminar
  2. Ostres David,
    A nosaltres ens va passar el mateix en entrar a Australia amb uns pistachos que no ens haviem menjat a l'aeroport anterior i que portavem a la motxilla. L'home que revisava a l'entrar es va emprenyar com una mona i quasi ens multa. Una pastarrufiada. Però va veure que no ho haviem fet amb mala fe i que eren de les botigues de l'aeroport i ho va deixar tot en un ermó, això si, ben llarg i emprenyat.

    ResponderEliminar